· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
 

Per la via de la poesia

De Miguel cruz Morente
 

No son más que el reflejo del malestar
no son más que fervor de pubertad,
aquellas fueron el deseo de reflejar
mi ansiada libertad.
Dejadme nadar por la orilla
del riachuelo de mi eterna soledad.
campos de flores de mayo
olores a vida, año tras año.
Aquellos pueriles días
aquellos inocentes momentos
dejaron brotar mi pasión,
dejaron nacer la poesía.
Creo que fueron inicios amargos.
esos versos al cantante alcoyano,
transmitían las sensaciones que sentía
en un pueblo valenciano.
"I totos els dies
Abans de la migidiada
Ell passava per les vies
Deixant-me l´ànima arrabassada"
Y ahora, después del tiempo y tantos años
tras estudiar de novísimos tantos y tantos...
creo que fueron mentiras de mi propio engaño.
No son más que mi adolescencia voraz
no son más que esa pubertad fugaz.
Ahora, mis fieles amigas:
Sinceridad, sencillez , seguridad y serenidad
intentan que tome tierra
en mi aventura de palabra
en mi conquista intelectual.
"Sòc ara sense ànima
trobador de gran ciutat,
sóc errant de la vida i la poesia. .
i En son vers atabalat
emana la melangia
d´anar-me´n satisfet
del vostre afecte de tendror,
de carinyo i simpatia.
Vos assegure
que no deixaré passar
els vagons de la poesia".